|
|
|
|
Mercés a Christophe Simoncelli per las siás fotografias.
La ivernança (sòn d'ivèrn): es l'estat dorment que qualques animals passan en el l'ivèrn en de latituds fredas.
L'arrocada (sòn
d'estiu): es l'estat similar que d'autras espècias passan en el de
periòdes de calor o secada en de latituds caudas.
1
- l'arrocada:
Lo
cagaraul viu de cuertes periòdes d'enòrma activitat, indispensablas per
la constitucion de las siás resèrvas. Aquestas li permeton una vida
retardada de longa durada.
Mas l'activitat causa l'usura e lo vielhiment del temps que la vida retardada apòrta un repaus remendador.
Periòdes de repaus frequent e regulèsses asseguran a la nòstra cagaraulon vida relativament longa.
Lo cagaraul dòrm l'estiu o per resumir, o en espera del temps favorable per poder s'apaissar.
Secada e calor causan doncas lo sòn de longa durada (pas
d'alimentacion), del temps que lo sòn jornalièr s'a de s'es precís de
repaus que succedís a una granda activitat.
2
- la ivernança: ¡s'adaptar o..... Morir!
L'ivèrn
es un periòde de long repaus, de dejun esperlongat que lo cagaraulon a
d'abordar amb un maximal de resèrva, doncas que aqueste repaus pòt
durar 4 a 6 meses. Va entrar dins ivernança quand la temperatura
descenètz en bas 12 a 15 °C.
En
de nombroses animals ectotermes, es dire emplàstics de controtlar la
siá temperatura, l'ivèrn correspond tanben a una intrada en vida
retardada. Lo nòstre pichon griset, d'octòbre en març, sagèra lo sieu
cauqhilha per una tampa (lo épiphragme) e daissa de s'alimentar. Lo
sieu consum d'oissigène passa las 0,035 cm3/g/h en activitat a las
0,014 cm3/g/h pendent l'ivernança. Aquest demesiment de consum
s'explica pas mas per l'amachotida de l'animal, Doncas qu'al repaus,
pendent la bona sason, ela es de 0,026 cm3/g/h. La rason es una
disminucion de las foncions vitalas : las polsiganças cardiacas
passan de 100 per menutas a 38 °C, a 1 per menutas per jos 0 °C. Lo
metabolisme, en los ectotermes coma lo cagaraul, depend, en efècte, de
la temperatura: una temperatura minima es indispensabla pel bon
foncionament de las enzimes, de besonh per tot reactatge bioquimica. De
nombroses ectotermes (bosic, granhota, colòbra...), S'amagan doncas en
lo solèr o en una trauquèlha, pelferits, e pòdon tornar a èsser
actius en un rescalfament especific. petit gris
epiphragme
|
 |
 |
|
Adjunt, una defensa de tèsi : Ivernança e resisténcia al fred en lo cagaraul "petit- gris" *Helix aspersa Müller (Gastropod, Palmonat)
Per Armelle ANSART
En
Bretanha, lo cagaraul terrèstre Helix aspersa Müller (Gastropod,
Palmonat) entra dins Ivernança cap al mes d'octòbre, jos detla actatge
combinat de la disminucion de la durada del jorn e las bassas
temperaturas. En possedint una bassa capacitat de susfusión e una
susvivença limitada a la conglaç de los sieus teissuts, H. Aspersa Pòt
se considerar coma un animal "parcialament pairador a la conglaç".
Pendent l'ivèrn, la siá susvivença a las temperaturas negativas es
melhorada principalament per l'emplec de lòtjas de Ivernança e
l'extension moderada de la siá capacitat de susfusión. Aquesta es
causada per un conjonch de caracteristicas pròprias a l'animal e al
procès de ponuda en destrabalhiment: la disminucion de la massa d'aiga
implica la concentracion de las dissolucions e una probabilitat mendre
de nucleason, la formason del épiphragme, associada a la preséncia de
la cauquilha, constituís una barrièra contra la gelada enfonhat, lo
dejun a causa del caumatge de l'activitat implica l'evacuacion dels
agents nucleants de presents en lo tuèu digestiu. En parallel, la
pagèla relativament important aquesta espècia, la siá forma particulara
e la preséncia de la cauquilha, li conferisson una determinada aptitud
a suportar la gelada de los sieus teissuts. S'aquesta capacitat sembla
pas aver valor asaptanta en lo mitan ambient d'estudi, a on las
temperaturas descenon rarament per jos detla temperatura de gresament
dels cazgarauls, pòt resultar essencial per d'animals subjèctes a un
mitan ambient mai fred. L'estatut intermediari de H. Aspersa En de
tèrmes d'estrategia de resisténcia freda, per rapòrt als modèls
classics d'Insèctes e Vertebrats, se discutís, en consideracion de las
siás implicacions en l'evolucion dels vises terrèstres cap a de mejans
al climat mai fred.
Jurat compausat de:
Sr. Jacques Daguzan, Universitat de Rennes 1
La Sra. Maria Lazaridou-Dimitriadou, Universitat de Salónica (Grècia)
M. Martin Holmstrup, National Environmental Research Institute (Dinamarca)
Sr. Philippe Vernon, Universitat de Rennes 1
Sr. Michel Matthieu, Universitat de Caen
Sr. Alain Canard, Universitat de Rennes 1
|
3
- lo cas del Pomatia:
 |
La
principala diferéncia entre borgonha (Helix pomatia) e lo nòstre
pichon-griset (Helix Aspersa Muller), es la ivernança. Per se protegir
de l'ivèrn, lo borgonha cava u pichon trauc dins la tèrra, se dona lo
torn e secrèta una tapa de caucièr nomenada "tampa". Aiçò
fa mai d'un sègle que se cerca, mas se sap pas far opercular
artifeichalament al cargòl de borgonha.
|
| Font:
weichter.de |
|
A creire qualques libres, de pròvas de "privacion" de ivernança
realizats ; los eissits passan a èsser estèrles mai ailà 2 generacion.
4 - lo secat:
Abans de far ivernar als cargòls, es de besonh procedir al secat.
Aquesta estapa va durar una setmana que los cagarauls purgan lo sieu budèth e fan lo vuèg de la siá aiga.
Pòdon los far se secar en un tirador previst per aiçò, o sus paletas:
Sus las 2 retrachas seguentas, principi de formacion del épipfragma ( retracha de esquèra). Aqueste es transparent.
A la drecha, épifragma plan format. Aqueste darrièr es entièrament foscós.
 |
 |
Debuta de formacion del epifragma
|
Grand plan del epifragma |
| Grand plan sobratz la formacion del epifragma del cagaraul abans de la ivernança. |
 |
Quand lo periòde de secat se fenís, es de besonh póner los cagarauls en ivernança (cambra enfregenca).
5 - la ivernança :
Quand
lo nombre de cagarauls es limitat, la crompa d'una cambra enfregenca es
pas rendabla. Vau doncas a presentar 2 autres metòdes que permeton far
ivernar los cagarauls amb de paucas despensas: lo refregedor e las
fuèlhas.
Lo refregedor :
 |
Lo
refregedor pòt substituir facilament la cambra enfregenca. Basta
de póner las bossas sobratz los prestatges e amb subrevéser la
temperatura qu'a d'èsser de° 6 a l'entorn. L'inconvenient d'aqueste
metòde, es qu'es de besonh de s'encaparrar un refregedor QUE per los
cagarauls. En efècte, l'odor de cadavres de cagaraul es especialment
important, alavetz si que non vòlon sentir la siá mitat cridar o jogar
de la turbina......
Lo termomètre menèl-maissi lor servirà que regule lo sieu refregedor a la temperatura convenenta.
|
Las fuèlhas:
Aqueste metòde va utilizar lo poder "isclant" de las fuèlhas secadas.
 |
En
un atefiatge de cagarauls, póner una fuèlha de plastic sus lo solèr amb
la fin d'evitar las aumentacions d'umiditat dins lo cas de pluèjas
importantas.
Plaçar una paleta sus quala repàusaran las sacas de cagarauls.
S'an pas qu'una espècia de cagarauls, es pas de besonh installar una
paleta, mas una capa de fuèlhas mòrtas sus quala repàusaran los sieus
cagarauls. |
Plaçar las sacas sobratz la paleta, e cobrir tot aiçò amb una bona capa (20 o 30 cm) de fuèlhas secadas e picadas.
L'esturment indispensable contunha d'èsser lo termomètre menèl-maissi
que serà de besonh installar demest los cagarauls. Es el que lor va
indicar lo ganh en temperatura de lo sieu "isclament" per rapòrt a la
temperatura exteriora. Normalament, se pòdon ganhar 10°C sens problèma,
tot depend de la region e l'orientason. Òm de los mieus atefiatge de
cagarauls s'orienta plen sud, es ela qu'es privilegiada per
l'ivernança.
|
 |
 |
Sus
lo modolon de fuèlhas, installar una capa o doas de P17. Es òm velha
d'ivernatge per las plantas sensiblas fredas, a la venta pertot.
|
Sus
la ossadura de la cagaraulière, plaçar una pòsta en fusta amb la
fin de protegir lo tot contra un excès de pes a causa de la nèu, los
gats, etc....
De contunh, un tendolet en plastic per protegir tot aiçò de la pluèja.
¡Çò d'important, es evitar l'umiditat!.
|
 |
Es de besonh subreveire los butletins meteorologics.
Las "puntas" a -15°C son pas un perilh (es de besonh divèrsas oras abans d'aténher los cagarauls).
Se lo temps anóncia -15°C o -20 pendent un long moment, e que lo sieu
"ganh" es de 10 °C, serà de besonh prene las cautas necitas se vòlon
pas veire los sieus cagarauls se gresar : de capas de P17
suplementarias, de coberturas, etc.....
Se lo fred se torna intens, los desenjaçar al garatge en espera de las
temperaturas mai clementas (aver ponut los cagarauls en de sacas es una
bona idèa!!!).
Aital meteis per la temperatura tròp nauta. Es pas fòrça grèu que la
temperatura atenh qualques còps 15°C pendent lo jorn. Se van pas
desvelhar per aiçò.
Coma pel sistèma de refregedor, pensan en los cadavres amb la fin d'evitar contaminar tot lo lòt.
Degunalament, Utilizi los 2 metòdes. D'aquesta forma, s'un
accident se produsís (enaigament, pana de corrent, refregedor en
desane, fred siberian, etc...), Limitan aital las pèrdas.
A principis de la prima, se ponèron pas als sieus cagarauls en de
sacas, aurián de los veire pujar a la subreplan. Es alavetz lo bon
moment per los desvelhar. En lo cas contrari, a de vosautres los traire
de las sacas.
6 - las pèrdas:
¡Dichas
e mai se la ivernança es un sanfloratge naturala , e los cagarauls mai
escasses e los malauts subreviuràn pas! E es NORMAL!!!!!
Es important aténher aquestas 2 d'estapas (secat e ivernança) amb la
fin de limitar las pèrdas. En efècte, un desvelhat dels vises pendent
l'ivèrn après un torn fred es inevitable. Perdèri 5000 arunan..
Los juvenils que lo grand diamètre de la cauquilha supèra pas 19 mm.
contunhan d'èsser potencialament actius pendent la fasa ivernala e
sofrisson una mortalitat importanta en periòde de fred.
Parlan de chifras: una mortalitat del 10-15% pels adults me sembla normal, mai pels fons de pargue (50-80%).
Per limitar las pèrdas dels "non bordats" (fons de pargue), los mai
pichones (inferior a 1 cm) pòdon demorar al garatge en una caissa de
ivernança, o en mini-ivernadièrs. S'incorporaràn al pargue
d'engrassisca en la prima, quand las geladas an de pas se témer ja.
|
|
|
|
|
|
