|
La notomia del cagaraul
Lo còs:  Lo còs d'un cagaraul consistís en un pè unenc, un cap e una massa trulenca envirolada qu'aquesta plaçada dins la cauquilha.Lo movement se fa amb lo espandiment e lo desrabatge de muscles dins lo pè. Causa clarament visibla quand vos ponètz un cagaraul sobratz un veire e o gardatz coma ena fòto seguent (çai dejós). Las godats de la mocosetat son plaçadas en la part anteriora del pè congrían la secrecion. I a tanben godats de mocosetat per lo rèste del còs amparant lo cagaraul contra la perdeson d'umiditat. Dos parelhs de tentacols (las banas) plaçats dessús lo cap. La parelh subrana lleva los uèlhs. La cauquilha aquesta secreciat per un espés plec de pèl, nomenat "lo mantèl". La cauquilha es religada al còs amb un poderós muscle qu'es aderit al columella. I a "d'embrancaments" en lo cap e en los tentacols. Lo constrenhement d'aqueste muscle permet al cagaraul de s'amagar dins lo sieu cauquilha. A l'interior de la cauquilha, se tròba la trauquèlha del mantèl, cabent lo còr, los lombal e lo palmon. Los cagarauls terrèstres son uricotélics, aquò significa que per conservar l'aiga corporala, eles produsisson aice ùric, del temps que los marines produsisson amoniaca, e son pas uricotélics. La radula: La boca a una lenga nomenat radula. En lo superior de la boca, i a una espina dura e lo manjar es molurat entre la radula e aquèsta espina.
La reptason:
Las godats produsisson bava que permet als cagaraules de se desplaçar per lo dessús de matèrias ruscosas o talhantas e se desenjaçar dessùs plans verticals. La bava es usada per l'amparament e lo navegatge. Las semenièras dels cagarauls son "chaplats" del temps que los dels limaques son contunhas.
|
|||||||||||||||
