|
Mercés a José Matéo per la siá collaboracion.
Vau divisar aqueste grand capítol en 6 categorias:
A - Los predadors:
1
- Los predadors aviaris:
 |  |  |  |  | | L'agaça | Lo gag | Lo còrb
| Lo galejon | Lo gaufèr |
 |  |  |  |  | | Lo mèrle | Lo sarralhièr | Lo cuolrosset | Lo chòt
| Lo falcón |
 |  |  |  |
| | Lo tordre | L'anet | L'auca | La machòta |
|
Lo mièg mai eficaci per lutar contra aquestes ausèls, es installar una ret.
Es lo meteis tipe de ret que se pon sus los guinièrs o las ahragas per protegir los fruchs del estornèl . |  |
2 - Los predadors terrèstres:
 |  |  |  |  |  | | Lo rat | Lo garricamp |
Lo garrigròs | La mirgaranha |
Lo eiriç | Lo greule |
 |  |  |  |  |  | | La mirga |
Lo campestrenc | Lo calhòl | Lo lausèrt | La colòbra | Lo naduèlh |
 |  |  |  |  |  | | Lo tais | Lo singlar | La granhòta | Lo grapaud | Lo pol | Lo guèine |
 |  |  |  |  |  | | La alabrena | La faïna | Lo pudís
| La martre | La mostèla | La tartuga |
Totes
los predadores citats mai amunt (eicètz los serpatàs) pòdon èsser
capturats amb aquesta classa de trapèla qu'utilizi sovent. Se dessarra
al eiriç, a de grapauds e de granhotas en d'autre luòc.
Pensan per adoptar a un gat: es vertadièrament eficaci!!! |
 | Pels
rats, utilizi 2 tipes de raticidas que poni en un tuèu PVC. Aiçò
protegís los gránelos de l'aiga plojala, e los eiriç los pòdon pas
manjar.
Per la miá part, utilizi pas trapelas a rat a causa del gat e als mainats.
|  | | L'apex « escurat » de la cauquilha es un senhal caracteristic d'un atac de rats. |  |
Lo mai grand predador:
- Que Estend pesticidi que me fan morir ?
- Que Pon en lo sieu jardin gránelos blaus que me descalhant ? (Los gránelos, es Métarex, es pas cagaròtas de Schtroumpfs!)
- Que Crompa nematods per me destruir ? (En venta en totes los centres de ortalecia )
- Que Destruís lo mieu mitan ambient ? (Desaparicion dels andàses, urbanizacion, bastiment de las autopistas, etc.......)
- Que M'apleta sens se preocupar de lo mieu periòde de reproduccion ?
- Que M'esborra amb burre borguinhòt ?
- Etc
.....
Que c'èst?
3 - Los despondilats:
B - Los desvoledís :
Los desvoledís son pas predadores coma tales doncas son pas consumidor de cagaraulhs.
 | Lo darbon
Lo darbon manja pas los cagaraulhs mas los pichones rosegaires emprúntan las galariás per entrar en los pargues.
Per lutar contra aquesta plaga, provèri personalament de divèrses
metòdes. Dos son vertadièrament eficaces: lo gas mostarda e lo
"desdarbonaire".
Lo "desdarbonaire".(retracha): lo espetard aucís al darbon per efècte de bufi. Se demòra gaireben totjorn sus plaça en de pichones tròces.
Lo gas:
enserir en la galariá clòre per piscina. Sus aqueste darrièr póner aiga
de javèl après e l'acid cloridric. Un gas jaune mai pesat que l'aire va
a dintrar en la galariá.
Boçar amb una postelha. |
 |  | Lo limauc
Dona al limauc per desvoledís que consumís la farina dels cagarauls.
Per lutar contra aqueste desvoledís sens de produchs quimics, es de
besonh installar una pòsta o un carton en lo meteis solèr. Qualques
jorns après, son fòrça apegats dejós. Es bastadiu alavetz de los
enfonsar en una aiga tractada amb javèl.
La trapèla de cervesa es fòrça eficaça mas es pas selectiva per los nòstres benvoluts cagarauls. |
 | La mosca
La
mosca es pas consumidora de cagarauls mas ven a póner per los cagarauls
mòrtes. Los varons se desvolòpan e s'espandísson rapidament en lo
pargue (perilh pels uòus e los juvenils!). La preséncia de moscas e
moscalhons certifican d'una fauta de igièna e son portaires de
bacterias que contaminan lo manjar.
Los mejans de lucha son nombroses:
- Retirar los cagarauls mòrtes sovent, veire cada jorn.
- Installar una lampa violeta (electracucion), mas sonque dins.
- Installar de cintas que servísson à las apegar. ¡Sonhar contra l'aiga!
- cuquicidis Pendent lo vuèg sanitari.
|
C - Los parasites e las malautiás
| Lo Riccardoella
| Lo Riccardoella
Lo riccardoella (limacum?) Es una meneleta aranha (acárid) del cagaraul.
Blanco e visible a simpla vista, chuca la sang de las siás ostalats e los tornan sensiblas a d'autres parasites.
Sus las retrchas seguentas, se pòt los veire sobre un limac e per un cargol (fulica).
Tem mai que mai per les elicicultores, es tractat per polveratge de pelitre quand los pargues son dins vuèg sanitari.
Existís
la lucha tanben biologica: lo hypoaspis miles. Aqueste darrièr es
un predador de acárids ( lo riccardoella), varas de moscas, milapata,
piusones, etc... . Podedissitat de metjar amb los cagarauls en los
pargues.
|  |
| Hypoaspis millas |
|
| Lo angiostoma aspersae (nematod)
Lo
angiostoma aspersae se tròba entre el en l'estat adult dins la
trauquèlha paleal del cagaraul a on produsís varas. Es un nematod de
grand apagèla (mai de 2 mm.). Las varas se plaçan entre lo còs e la
cauquilha dels cagarauls e pòdon separar lo mantèl de la cauquilha.
| | Phasmarhabditis hermaphrodita
| Lo phasmarhabditis hermaphrodita (nematod)
Es
un nematod parasite que trasfòra jos lo mantel pel la canelièra
alenatòria : ailà las bacterias que vivon en sembius amb los nematods
prolifèran e causan la mòrt del gastropod.
 |
Se pòdon distinguir en transparéncia los nematods chapant aqueste cagaraul. |
Mejans de lucha
| Fasciola hepatica
| Lo fasciola hepatica (lo doga del fetge)
Lo
doga del fetge (Fasciola hepatica), trématod responsable de la
fascioliosa, es un parasite del fetge e las robinas bilières, enantísa
en lo fetge de las fedas e de còp en quand se tròba en lo caval. Fòrça
sovendièra e fòrça patogèna en los romiaires, la doga s'alimenta amb
sang e las cellulas del fetge, creish pon après los sieus uòus. Mas los
uòus de gogs pòdon pas nàisser en lo fetge de la feda. Tot un viatge
l'espera.
Los uòus daissan a lo sieu ostalat pels escrements. Se tròban alavetz
dins lo mond exterior, fred e sec. Après un periòde de madurason,
naisson per daissar traire a una minúscula vara. Lo cagaraul
consumirà a aquesta vara. En lo còs del cagaraul, lo trematod se
multiplicarà abans de s'expulsar en las mocosetats del gastropod en
periòde de pluèja.
Aquestas mocosetats, amb forma de botelhencas de pèrlas blancas,
atrason a las formigas. Demòran pas longtemps en lo pifach social de
las formigas. Sorton en o taraiant de milièrs de trauques, en o
transformant en tamís que tornan a barrar amb una pega que acassida e
permet a la formiga subreviure a l'incident..
Mejans de lucha: |
|
Existís pas produch a l'ora d'ara especific per lutar contra
los nematods e trematods parasites dels cagarauls. Fins a la data, los
metòdes preventius en recorrent a la rigor e als suenhs de l'elevaire
son los mai eficaces; un desenfeciment periodic del material a
l'aiga de javèl redusís aqueste tipe de parasites.
Malgrat aiçò, vaici una lista exaustiva de las matèrias activas utilizadas en lo tractament dels pargues d'engreix
- Cyanamida
- Cyanamida cálcic
- Delthaméthrine
- Pyrèthrines
- Pelitre
- Dazomet
- Aldehíd fórmic
- Cauç Viva
- Métaldéhyde
Per çò que se fa referéncia a la cambra de mainats e los locales de
ivernança, pòdon se desinfectar amb ajuda d'una solucion a basa de
clòre actiu o formol almens un còp l'an..
Se realizarà un vuèg sanitari de 3 meses sobratz lo conjonch dels bastissas interiors e exteriors.
Personalament, utilizi 2 produchs per lo desenfeciment dels pargues (o de las cagaraulièras): l'aiga de javèl e la Cauç Viva.
 1 - L'aiga de javèl :
Soi pas en favor de l'utilizacion de produchs quimics coma lo "Grésil" per exemple. Preferissi utilizar l'aiga de javèl.
O utilizi per desinfectar tot lo material (manjadoiras, tescas,
pòstas qu'an de se clauar, palissons en fusta, tela en plastic,
etc.....). Aqueste desenfecidor se polverejar amb un polverador a
esquina (utilizat pel jardin).
La dòsi:
Crompi d'aiga de javèl en de 250 ml, proporcionada a 9,6% CA (clòre actiu) o siatz 36° chl (gra clorométrico).
La dòsi qu'utilizi es de 1,2 °chl.
¿E cossí fau per proporcionar a 1,2°chl? (Fòrça bon afar!!!)- Apondre lo contengut de l' embaissatge en un litre d'aiga freda. An doncas 1 litre d'aiga de javèl a 9°*chl (36/4 = 9)
- De contunh, lor aplicar la bona vièlha nòrma de tres: 9/1,2 = 7,5
- Apondre ara lo sieu litre a 9°chl en un audolièr, e completar amb d'aiga freda per aver en totala 7,5 litres.
La siá barreja se fa!! S'alongar pas tròp, doncas que l'aiga de javèl diluita es desapèssa e es pas eficaça s'es anciana.
2 - La cauç viua:
La cauç viua s'estendrà per lo solèr après lo lauratge del pargue, a la dòsi de 2T/A. (O siatz 200g/m2).
Aurà un segond lauratge en la prima, abans de la semençalha (potjat, trefuèlh, rafe, etc.....)
|
D - Las malautiás:
La micosis de las ponudas:
La micosis (mosidura microscopica) de las ponudas apareis en un excès d'umiditat o a una dolenta qualitat de terralada.
Los uòus de color anormala (rosenc, clar, jaune o gris) se secan o
descompàusan. Es besonh de los retirar abans de que contaminen
tot lo lòt.
 |  | | Amunt: ponuda tresseca (los uòus se retràctan) | Amunt: ponuda amb desvolopament de micosis. |  Ponte normalePer comparar, a la quèrra, una ponuda normala. |
|
La malautiá dels 90 jorns
Aquesta malautiá se coneis fòrça pauc fins ara.
Los cagarauls se daissan morir e un liquid blau clar ocupa la cauquilha.
Aiçò "vendriá" de las neurituds especialas pel manjar de vises que
contenon de tralhas de coeire qu'al long dels ans se concentran e
genèran "la mortalitat dels 90 de jorns".
Se dison 90 jorns doncas que la mortalitat se produsís generalament a aqueste periòde.
Un estudi sobratz la flòra bacteriana dels
helix aspersa de mossardets confirma lo problèma de la concentracion
del coeire en las ramaderias élicicolas. Se lo coeire sembla èsser lo
principal responsable, los biologistas escartan pas una infeccion
bacteriológica.
Autre estudi
realizada envolopa los luòcs contaminats somet lo problèma de
l'acumulacion dels metals pesats en l'alimentacion dels pichones-gris.
Una prevencion consistís en semenar mostaza en los pargues élicicoles
après de divèrses ans d'explotacion doncas qu'aqueste darrièr fixa lo
coeire.
|
E - Los afranhents:
Los "afranhents" arriban de còp en quand e pòdon procedir de divèrsas causas: predadores, de casudas, electracucion, etc....
Inutil doncas de s'espantar.....
F - Conclusion:
Part concebuda e realizada per José Matéo (mercés el!!!)
 | S'expausan
en aquestas paginas amunt los diferents predadores, parasites e
d'agents patogènes qu'un cagaraul cor lo risc de trobar en la natura
dins estat sauvatge, e sustot en çò que nos impòrta, en elicicoltura,
aital coma los remèdis convenentes. Amb la fin de permetre a tot
candidat elicicoltor inclure que quand i a concentracion d'individus, a
concentracion de problèmas qu'es preportadís conéisser davant tot, çò
que permet d'anticipar per los evitar e al pejor a i a.
Desbremban pas que lo igièna es lo melhor remèdi a totes los mals, e
que empargar lo sieu bestial, es pas sonque per o privar de libertat
mas es tanben, e sustot, o protegir dels predadores.
Los sieus vises li mercejaràn a la siá manièra!!!
A la quèrra: un quadre resumit e recaptadiu de tot çò que precedís. |
|
|
