Vista d'un pargue de cagaraules:
Aquestes
pargues son entornejats per un ret de potinièra de 19 mm, nauta de 40
centimètres per lo dessús del solèr apojat contra palissones de fusta e
acorbaishada al dedins. Se mòstra la taxa de 100 cagaraules per mètre
cairat.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
La recèrca de cagaraules pendent la nuèch.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Los cagaraules temon sustot la secada. ombrejant Los pargues mejançant lo plantament d'èrbas nautas o arbretes.
Tartifles que fornísson un fulham espés, son mai que mai avientas per aquesta entenduda.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
La molsa en los pargues :
Los
trabalhadors van al bòsc a apletar la molsa, o estendon en de pargues e
o distribuisson amb la man. La molsa a d'èsser un pauc ima.
Los cagaraules s'amagan en elas per se tapar abans de l'ivèrn.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Vista d'una cantonada d'un pargue de cagaraules::
Aquesta fotografia, presa en lo moment de la recuelhuda dels cagaraules, mòstra un canton del pargue.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Lo recampatge dels cagaraules tapats:
Amb un pichon pic, lo trabalhador cerca en la capa de molsa a on s'amagan los cagaraules abans de se tapar.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Netejada dels cagaraules:
Los cagaraules recampats son netejats al cotèl, a l'espolseta o a la man abans d'èsser abocats en las caissas.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Embotigatje dels cagaraules:
Los cagaraules se plaçan en cledas. |
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Netejada somari dels cagaraules:
Los
cagaraules destapats son someses la serada a un assagament, amodolats
en una conca de ciment establit dins lo pati, jos una pompa.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Lavatge dels cagaraules:
Mejançant una escoba de beç, l'obrièr remena vigorosament los cagaraules en una nauquet de fusta plena d'aiga.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Darrièr lavatge dels cagaraules:
Los cagaraules son ponuts jos detla pompa en un grand nauquet a claravías, fins que l'aiga degota perfièchament clara.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Coiseson dels cagaraules:
Doas grandas caudièras de 300 litres bastan per far un bolhon de 6000 cagaraules, coma una topinada.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Vojatge Del cagaraules:
L'obrièira
trai lo cagaraul de la seuna cauquilha en lo becant amb una forqueta a
2 dents aguts amb la man drecha. Après, tira fins que la peloira
que separa lo cagaraul de lo sieu fons se trinque.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Lo chaplament de las èrbas:
Las
plantas que s'utilizan per reauçar lo sabor de la pasta es chaplat a
maquina o a man. Quand lo chaplat se comença en la maquina, s'acaba
totjorn a man.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Preparacion de la pasta:
En estiu, quand lo burre aquesta motha, la preparacion de la pasta se contunha de far a man e amb una paleta de fusta.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Barreja:
La
barreja dels acompanadís e del burre pòt pas èsser perfiècha qu'amb la
man, quitament quand s'inicièt amb una paleta de fusta o amb una
maquina.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Preparacion de la pasta amb la maquina:
En ivèrn, quand lo burre es fòrça dur, la preparacion de la pasta se fa amb la maquina.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Brodatje a man:
En
la practica, l'obrièira atenh bodrar sens cotèl. Estrenh la pasta
en la apertura del cagaraul e alisca après la superfícia amb lo sieu
poce.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Brodatje Amb cotèl:
Quand
los cagaraules son refrejats e plan shuts, se bodra cada cauquilha
mejançant l'entratge d'un pauc de pasta preparada que s'amie amb la
punta d'un cotèl.
Cauen 4 a 5 kg de pasta per 1000 cagaraules. |
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Embalatge:
Los
cagaraules se plaçan a man en de pichonas caissas de fusta clauada, en
de filas e separadas per de fuèlhas de papièr pergamin.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Cosinas de vapor:
A la quèrra, generador a vapor de 12 cavals. Près del generador, la pompa d'aiga a actatge directe qu'alimenta lo depaus..
A la drecha, las olas a vapor que servisson a la Coiseson dels cagaraules.
Dessús, lo tuèu girador que servís al ramplissi.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Sala de maquinas:
A
la quèrra, lo motor vertical que acteja las maquinas esturment e lo
dinamo. Près del motor, la premsa que servís a extraire l'aiga dels
condimentes.Après, lo banc amb chapladoiras per de legumes. Al fons, lo
lavaire-barrejaire pel bodre.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Sala de maquinas (l'autre extrèm):
Pastaire-barrejaire
pel bodre e los condimentes. Lo establi amb las 2 chapladoiras
mecanicas, après, la premsa de legumes e lo motor.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Lo descapère dels cagaraules:
Es
la primièra obrejança que tanh a l'aprestatge dels cagaraules. Las
obrièras lèvan lo tapador amb un cotèl amb la fin de s'assegurar que lo
cagaraul es plan viu. Depausan a mesura los cagaraules descaperats en
las caissas.
|
| Source: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Ivernatge:
Tapats
e après netejats, los cagaraules son de luòcs en pichonas caissas de
fusta clauada a on es possible los susvelhar en prima: un cagaraul que
destapa provòca lo meteis fenomèn entre totes los sieus vesins.
|
 |
|
Source: Freshwater and Marine Image Bank |
