Vista d'un parc a cargols:
Aquests
parcs són envoltats d'una reixa en punt de 19 milimètres élévé en 40
centímetres sobre el sòl sostingut per estaques de bosc i corbat a
l'interior. S'hi veuen els cargols a raó de 100 per metre quadrat.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
La caça dels cargols en ple perjudica.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Els cargols temen sobretot la sequedat. S'ombregen els parcs per plantacions de grans herbes o d'arbusts.
Les nyàmeres que proveïssin un fullatge espès, convenen particularment a aquest ús. |
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
El moussage dels parcs:
Els obrers van als boscos collir escuma, la llancen als parcs i la reparteixen a mà. Aquesta escuma ha de ser una mica humida.
Els cargols s'hi refugien per obstruir-se abans de l'hivern.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Vista d'una cantonada d'un parc a cargols:
Aquesta fotografia, presa en el moment de la recollida dels cargols, ensenya una cantonada de parc.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Collita dels cargols tapats:
Amb un petit piochon, l'obrer escorcoll la posa al llit d'escuma on es refugiaran els cargols abans d'obstruir-se.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Neteja dels cargols:
Els cargols rabassuts són netejats al ganivet, al raspall o a mà abans de ser abocats a les caixes. |
 |
|
font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
L'emmagasinage dels cargols:
Els cargols són posats en capses. |
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Rentatge sumari dels cargols:
Els
cargols destapats són sotmesos al vespre a una regada en munt en una
pica en ciment establerta al tribunal en la part baixa d'una pompa.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Rentatge dels cargols:
Per mitjà d'una escombra de bedoll, l'obrer mou vigorosament els cargols en una galleda de bosc omplerta d'aigua.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Últim rentatge dels cargols:
Els
cargols són posats sota la pompa en una gran galleda a claraboia, fins
que l'aigua s'escoli perfectament clara.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Cocció dels cargols:
Amb dues grans calderes de 300 litres n'hi ha prou per fer un brou de 6000 cargols, com una olla.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Buidat del cargol:
L'obrera
treu el cargol de la seva petxina a l'espina amb una forquilla a 2
dents responsable de la mà dreta. Després, tira fins que la membrana
que separa el cargol del seu fons es trenqui.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
El hâchage de les fines herbes:
Les
plantes que serveixen per aixecar el gust de la pasta són hâchées a
màquina o a mà. Quan allò trinxament ha començat a màquina, sempre és
acabat a mà.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Preparació de la pasta:
A
l'estiu, quan la mantega és tova, la preparació de la pasta es fa
sempre a mà i amb l'ajuda d'una espàtula de bosc.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
La barreja:
La
barreja dels amaniments i de la mantega no pot ser farfait més que amb
la mà, fins i tot quan ha estat començat a l'espàtula o a màquina.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Preparació de la pasta a màquina:
A l'hivern, quan la mantega és molt dura, la preparació de la pasta es fa a màquina.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Beurrage a mà:
Per
la pràctica, l'obrera aconsegueix untar sense ganivet. Repenja la pasta
sobre el cargol i allisa llavors la superfície amb el polze.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Beurrage al ganivet:
Quan
els cargols són refredats i bé són assecats, s'unta introduint en cada
petxina una mica de la pasta preparada que es pren amb la punta d'un
ganivet.
Calen 4 a 5 quilogram de pasta per a 1000 cargols. |
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Posada en caixa:
Els cargols són col·locats a mà, en capses de bosc clavades, per rengleres i separats per fulls de paper sulfurat.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Cuines a vapor:
A l'esquerra, generador a vapor de 12 cavalls. Prop del generador, la pompa a aigua a acció directa alimentant la reserva.
A la dreta, les marmites a vapor servint per a la cocció dels cargols.
A sobre, el tub giratori servint per a l'ompliment.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
Sala de màquines:
A
l'esquerra, el motor vertical accionant les màquines-eines i la dinamo.
Prop del motor, la premsa servint per extreure l'aigua dels amaniments.
Després, l'establert amb hâchoirs per a llegums. En el fons, el rentador-malaxador per a la mantega.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
Sala de màquines (l'altra extremitat):
El
pastador-mesclador per a la mantega i els amaniments. L'etabli amb els
2 hâchoirs mecànics, després, la premsa a llegums i el motor.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
 |
El desembussament dels cargols:
És
la primera operació en relació amb la preparació dels cargols. Les
obreres prenen el tap (mena d'opercle calcari) amb un ganivet per tal
d'assegurar-se que el cargol és bé viu.
Dipositen de mica en mica els cargols destapats a les caixes.
|
| Font: Freshwater and Marine Image Bank |
|
La hivernació:
Tapat
després netejats, els cargols són posats en capses a claraboia on és
possible vigilar-los a la primavera: un cargol que es destapa provocant
el mateix fenomen amb tots els seus veïns.
|
 |
|
Font: Freshwater and Marine Image Bank |
